Adela (3) Es agradable sentir l’escalfor

Es agradable sentir l’escalfor d’un altre cos. L’abraçada en la foscor que allunyi tots els fantasmes i et relaxi del neguit del dia. Aquesta sensació la està sentint ara la Adela. I seria meravellosa si no fos perquè està barrejada amb la por. Deu meu, prega, fes que el meu marit no m’hagi prenyat. Tinc quatre filles, quatre boques què alimentar amb un menjar que ens es negat.  I es fica a plorar. Fluixet, per que no la senti el seu home. El seu cap es un desgavell de sentiments. La il·lusió de sentir-se abraçada i la por de que li hagi fet una altra criatura, la il·lusió d’haver-lo sentit dins ella i el desencant de no haver-ho gaudit. Què n’és de complicat tot plegat, Adela. Volies tenir al teu Quimet amb tu i ja el tens, què més vols? Volies sentir l’embranzida del seu desix per sentir-te dona, i l’has tinguda. Has d’entendre-ho, Adela, els homes tornen del front amb una ànsia què no es calma amb carícies ni paraules. El homes venen amb el cos pler de pors i de ferides que no es veuen. El que han vist els seus ulls els fa emmalaltir i no hi ha medicines per curar-los. Només el temps, la entrega i esperar que tot passi.
Tots aquests pensaments es barregen amb els plors que no pot aturar. Només recorda quan s’han ficat al llit i ella esperava al Quimet de sempre. Però no estat així, ell tenia una urgència desconeguda que l’ha dut a anar per feina quasi sense mirar-la. No, no es el millor pensament per deixar de plorar. Recordar que se li ha pujat al damunt, l’ha magrejat sense cap delicadesa, li ha entrat dins com un animal i després d’uns moviments ferotges i buidar-se sense miraments s’ha apartat sense dir paraula. Ha hagut de passar una bona estona que, estant ella d’esquena, se li ha apropat i, abraçant-la amb una tendresa oblidada, li ha dit a cau d’orella perdona’m Adela.
La Adela s’agafa ara amb totes les ungles a aquestes paraules: «perdona’m Adela». Aquest es el pensament que necessita per poder dormir: desitjar, creure’s que el seu home tornarà a ser qui era. Abans d’entregar-se a la son pensa que demà parlarà amb la Ana Maria, es la germana gran i podrà aconsellar-la.

Només ha pogut, ha anat a veure a sa germana. La Ana Maria hi era a casa. La Adela es conscient de que els problemes son de qui els pateix. Cadascú te el que li pertoca i gairebé sempre les coses passen perquè ens les busquem. Però necessitava compartir totes les sensacions amb una altra dona, i necessitava que aquesta dona fora de tota confiança. Les dones no poden anar parlant d’intimitats com ho farien els homes.
Què hi penses, Ana María, li ha preguntat després de fer-li cinc cèntims de la experiència viscuda la nit passada.
La germana se la mira amb tendresa. La pobra Adela, es diu per a ella, amb la carona vermella com un tomàquet, queixant-se de cóm la tracte l’home. Com si el cunyat fos diferent de la resta. Tots van per feina, Adela, li diu. Baixa’t de la figuera i adonat de la realitat. Ara tenim coses pitjors, què no serà pas millor que qui t’hagi tractat així sigui el teu marit que no pas una colla de falangistes si te’ls trobes pels carrers. El que li passa al Quimet es normal, dona. Es jove, dona, si sou gairebé de la seva edat. Ha estat al front. HAires d’estar contenta de que t’hagi tractat amb tantes ganes, això vol dir que feia temps que no olorava a una dona ni tenia la possibilitat de tocar-ne a cap. Doncs no hi ha que s’hauran quedat amb qualsevol gata maula que els hagi enlluernat per aquest pobles perduts. I a tu el que t’ha passat es que el teu marit ha arribat amb moltes ganes. Hi ha cosa millor que aquesta?
La Adela, tal i com escolta a la germana se n’adona de que te tota la raó. Si se n’han dit d’històries d’homes que n’han trobada a una altra més jove o més fogosa o que se’ls hagi sabut entabanar[1]. I han deixat a la dona i els fills per ajuntar-se de mala manera amb qualsevol.
Acaben parlant de poca-soltades. També es necessari en uns temps tant convulsos. Que si el pare va guanyar el diumenge a la botifarra, que si aniran el diumenge a alguna de les fonts de Montjuic a berenar, que si li podrà arreglar una faldilla perquè s’ha aprimat tant…a la Adela li ha anat be aquesta estona de no pensar.
En acabar i tal com surt de casa sa germana, enfila cap a casa la Palmira. Li ha de preguntar què podrà fer si l’home l’hagués prenyat. Però encara i la por, camina amb un petit somriure en la cara. Te moltes ganes d’abraçar el seu Quimet.

*****
[1] Omplir el cap a algú amb promeses, esperances, etc., enganyoses per induir-lo a fer alguna cosa.

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Adela, Novela y etiquetada , . Guarda el enlace permanente.

4 respuestas a Adela (3) Es agradable sentir l’escalfor

  1. rexval dijo:

    Crees l’ambient que li cal al text. Molt bo.

    regí

  2. neuscolladogmailcom dijo:

    Molt ben explicat la por i el desig de l’Adela. Felicitats Manel

Responder a Manel Artero Cancelar respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s