Adela (breus retalls)

  Es el moment de trobar la veu, buscar el ritme i encaixar-ho en l’estil que utilitzarà el narrador per arribar al cor des lectors i lectores.
També es moment de que qui llegiu aquestes línies em feu cinc cèntims i em digueu que us sembla

Com en son de diferents els homes. El seu, el Quimet, els te de dos rovells. I se li fa un somriure només de pensar en haver pensat una cosa com aquella. Però es així el seu marit. Quan sona la sirena per anar al refugi ella agafa a la Anita, a la Adelina i a la Lolita, la petita, i surt a corre cuita de casa. El Quimet no ho fa pas així. Ell agafa a la Quimeta al braç i baixa com si el temps es detures i la possibilitat de morir rebentat no fos real. No vol adonar-se que les sirenes sempre van acompanyades del soroll del avions, seguit del xiulet de les bombes què demanen pas abans d’esclatar cridant que el mon s’acaba. Anem Quimet, corre, li diu la Adela. Ara vaig, dona, no tinguis pressa, respon ell amb tota la gansoneria del mon. I a ella se la duen els dimonis perquè veu les cares de por de les filles. Anem filles, correu. I el pare i la Quima? Pregunten. Els venen darrere nostre.
Es tant trist el refugi. Les cares de por de la gent. Una por que les criatures veuen i copien. Aquesta es la percepció de la Adela quan tots seuen i només s’escolten els plors dels petits que no accepten la feblesa de la vida. Encara i així tothom fa com si no passés res i tot hagués de tornar a una normalitat inexistent que tots desitgen.
Mentre les nenes juguen, perquè les criatures aviat obliden la por, ella i el marit seuen al costat d’una altra parella amb la que han anat fen amistat en mig les llargues hores d’espera. No son tan joves com ells, encara que ningú no ho diria veient a la Adelina, la filla gran, però malgrat la diferència d’anys s’avenen. A la dona, la Carme, se la veu molt del seu marit, i el duu molt polit. D’altra banda el Quimet sembla que s’entén força be amb el Roberto, que es el nom del marit de la Carme. Mentre els tres parlen i les filles d’ells, més grans, van a la seva, la Adela s’aixeca i se’n va a vigilar a les filles. Es només una excusa, el que fa es fugir de les males idees que li venen al cap. Pensaments com el d’imaginar que el seu home es l’altre: vital, alegre, senyor i força educat. Però ningú no pot ser un altre que no sigui qui es. I es per això que s’aixeca i diu vaig a vigilar les nenes no prenguin mal, perquè a aquestes alçades de la vida es conscient de que no es bo per ningú tenir aquests mals pensaments. Vol dir això que no estima al seu marit? Es pregunta un cop més. Clar que se l’estima, es el pare de les seves filles, es la persona amb qui ho comparteix tot des de fa més de deu anys. Però què ha de fer, què potser som els amos dels nostres pensaments? Si més no, podem fugir de les temptacions, deixar el pensament a un costat i no convertir-lo en fet. I anar a veure com juguen les nenes, i mantenir-se en un silenci culpable per sentir les coses que sent.
Un vine amb nosaltres, dona, la treu dels mals pensaments i s’apropa per seure amb ells. Encara no s’ha allisat la faldilla que un soroll espantós esborra tot pensament. Després silenci i al moment plors. Aquesta deu haver caigut molt a prop, se sent que algú comenta fluixet, com si dir-ho més fort pogués atraure els dimonis italians. Mentre passa el temps i els xiulets de les oïdes s’allunyen, es van recuperant les veus. Només que ara ja no es parla d’altra cosa que de la possibilitat de que les cases s’hagin convertit en runes.

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Novela, Uncategorized y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

3 respuestas a Adela (breus retalls)

  1. rexval dijo:

    M’agrada i em fa recordar el que mon pare i mon tio em contaven del refugi on anaven prop de les Torres de Quart. El que és una narració contada de manera indirecta acaba sent un descripció d’un fet – l’estada al refugi – i d’allò que l’envolta. El lector acaba desitjant que tot passe i que la gent puga tornar a sa casa.

    En cap moment decau l’interès, que és el problema de les descripcions llargues.

    Salut

  2. Manel Artero dijo:

    Gracies Regí, les teves paraules tenen un pes especial en aquest text.
    La història de la joventut de la Adela, la meva avia materna, està construïda en funció de petits retalls que m’ha anat explicant ma mare (87 anys). Pinzellades de records de quan ella tenia 6 anys. Es clar que no podré ser fidel al passat. Només l’aprofitaré per parlar d’estimar, de la culpa i del perdó.

    Gracies pels comentaris relatius a la veu i al ritme. Pensa que encara estic buscant ambdues coses. Necessito un estil propi però que tingui la calidesa de la Blanca Busquets o del David Trueba.

    Mai m’he atrevit a escriure en català. Es la primera vegada. Amb els meus 63 anys vaig ser educat en aquell franquisme caspós i brut i, encara i ser totalment bilingüe, sempre he tingut millor nivell literari de castellà que de català. Serà una lluita ferotge, però, ara per ara, no veig una altra llengua que no sigui la materna per escriure aquesta part de la història del meu passat.

    Arribaré al final? Espero que sí. Tinc també el compromís d’acabar “Pertegás”, la segona part del Ladrón de rostros, en la primavera del any que ve. Esperem tenir salut.

    Salut

  3. rexval dijo:

    Trobe que escrius molt bé en català. Jo en tinc 58 i em passà el mateix que a tu; res de català. En aquest camp sóc autodidàcta encara més tard vaig poder fer uns cursos de valencià per a mestres.

    Dissabte de matí hi havia classe dedicada a José Antonio Primo de Ribera, de 9 a 12, i també em van tocar els reis “godos”, el cara al sol, la bandera i la Verge.

    salut

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s