la vejez, el olvido, el amor, el recuerdo…
Platja de Benimar davant del balneari.
Ma mare era baixeta. Gairebé tenia més perímetre que alçada. Estava gruixuda. Jo hi era amb mon pare esperant l’alta mèdica. Ens van dir que ja podia anar-se’n. Estava al llit estirada amb el cap al coixí. No podia alçar-se sola. La vaig destapar i vaig agafar el seu cos per posar-li els peus a prop de les sabatilles. Va ser trepitjar el terra i dir que s’orinava, que m’afanyés que s’orinava…. Es va orinar dempeus junt al llit. No va donar temps d’anar al bany. Vaig buscar una infermera. Em va dir quedés tranquil, que es fregava en un moment i ja estava tot en regla. Mon pare mirava, però no feia res.
Ver la entrada original 1.338 palabras más
Un rincón literario 